Content
- Què és l’Aurora Australis?
- Quant a la imatge destacada
- Aurora Australis From the Ground
- Quant al satèl·lit IMAGE
Aurora Australis: Imatge de satèl·lit composta de l’Aurora Australis (llums meridionals) des de l’espai. La imatge es va compilar mitjançant la superposició de les dades de l'Aurora Australis recollides pel satèl·lit NASA IMAGE al capdamunt d'una imatge de la Terra des d'una perspectiva polar sud del projecte Blue Marble. El resultat simula com es veuria l’Aurora Australis des d’un satèl·lit orbitant a sobre. Imatge de la NASA.
Què és l’Aurora Australis?
L'Aurora Australis, també coneguda com "Southern Lights", és una pantalla de llum natural que es presenta a l'atmosfera terrestre per sobre de l'Antàrtida i de la regió polar sud. Es tracta d’un anell de llum verd fluorescent sobre la Terra que es fa visible durant algunes interaccions entre el vent solar i el camp magnètic de la Terra.
Les aurores es produeixen quan els electrons que viatgen del Sol xoquen amb molècules de gas a les parts superiors de l'atmosfera terrestre. Quan els electrons s’acosten a la Terra, baixen cap a terra seguint l’atracció del camp magnètic terrestre. A mesura que passen per l'atmosfera, xoquen amb molècules d'oxigen i nitrogen, desconnectant electrons en aquestes molècules i excitant-los fins a nivells d'energia més elevats. Quan aquests electrons desallotjats tornen als seus orbitals de terra, emeten una petita quantitat d’energia en forma de llum. Aquest alliberament de llum es coneix com a fluorescència i és molt similar a la llum alliberada pels minerals fluorescents.
Camp magnètic de la Terra Camins de partícules emeses des del Sol i que interaccionen amb el camp magnètic de la Terra per donar lloc a belles visualitzacions aurorals. Imatge de la NASA.
Quant a la imatge destacada
La imatge de satèl·lit composta a la part superior d'aquesta pàgina és una de les representacions més famoses de l'Aurora Australis i una de les més instructives. Es va fer sobreposant una imatge de l'Aurora Australis creada amb dades del satèl·lit IMAGE de la NASA, a una imatge composta de la Terra de la Col·lecció Blue Marble de la NASA. Es mostra clarament la geografia de l’Aurora Australis ja que el plasma d’una tempesta solar va interactuar amb el camp magnètic de la Terra l’11 de setembre del 2005. Es va publicar com a “Imatge del dia” de la NASA el 25 de gener del 2006.
Llums del Sud: Una fotografia de l'Aurora Australis de la Terra presa a South Arm, Tasmània. Copyright de la imatge iStockphoto / igcreativeimage.
Aurora Australis From the Ground
Per als observadors sobre el terreny, l’Aurora Australis sembla una cortina de llum brillant a través del cel nocturn. Si observeu les llums meridionals des de la distància, poden semblar una brillantor fluorescent a l’horitzó. Si els observeu des de baix, sovint semblen cortines de llum descendents cap a terra. Les cortines es mouen lentament a mesura que la zona d’impacte del vent solar canvia amb el pas del temps.
Llums del sud des de l’espai: Vista de les llums meridionals de l'Estació Espacial Internacional, mostrant la seva posició baixa a l'atmosfera terrestre.
Quant al satèl·lit IMAGE
La NASA va llançar el satèl·lit IMAGE (Imager for Magnetopause-to-Aurora Global Expansion) el 25 de març del 2000 amb una missió prevista de dos anys. El satèl·lit va funcionar correctament, recopilant dades durant gairebé cinc anys. Els instruments a bord del satèl·lit van adquirir una col·lecció completa d’imatges de plasma a la magnetosfera terrestre. Moltes d'aquestes es van representar en longituds d'ona no visibles a l'ull humà. Aquestes imatges proporcionaven nous coneixements sobre les interaccions entre el vent solar i la magnetosfera i la resposta de la magnetosfera durant les tempestes magnètiques. Totes aquestes dades es van transmetre a la NASA. La imatge d’Aurora Australis que es mostra a aquesta pàgina era una part molt petita, i en realitat un producte nou, de la recollida de dades del satèl·lit.
Malauradament, el 18 de desembre de 2005, el satèl·lit va començar a faltar les seves esperades comunicacions amb la NASA. La NASA va fer molts intents per recuperar el contacte amb el satèl·lit i va enviar senyals per restablir els sistemes operatius del satèl·lit. La NASA va declarar el satèl·lit “perdut” poques setmanes després. Al març de 2015, la NASA va llançar el satèl·lit MMS (Missió Magnetosfèrica Multiscala) per ampliar la tasca realitzada per IMAGE.
Aleshores, més de dotze anys després de la pèrdua de contacte de la NASA amb IMAGE, Scott Tilley, un seguidor de satèl·lits ametre, es va adonar que estava detectant senyals del satèl·lit i va notificar a la NASA el seu descobriment. Tilley i el seu rastrejador de satèl·lits aficionats, Cees Bassa, van tenir registres de senyals d’IMAGE rebuts el maig del 2017 i l’octubre del 2016. La NASA va començar a treballar per restablir la comunicació bidireccional amb el satèl·lit. Es va establir algun contacte esporàdic a principis del 2018, però encara no s’ha aconseguit una comunicació bidireccional fiable.